| arriba | |||
| |
[ Indice ] |
||
|
|
|||
| Espresa aciónes, estáos, modificaciones, procesos, ... y sitúan l' acontecimientu nel tiempu. | |||
| Ye' l núcleu de la oración y ye' l sintagma imprescindible de la mesma. | |||
| Los verbos sedrán transitivos si tien implementu, y intransitivos sinón lu tien. | |||
|
LA CONXUGACIÓN VERBAL |
|||
| Los verbos en llïonés, nun necesitan tantos tiempos comu nel castellanu, da feitu solu utilizanse: | |||
|
Esquema básicu |
|||
| INDICATIVU | Presente | ||
| Pretéritu Imperfeutu | |||
| Pretéritu Indefiníu | |||
| Pluscuamperfeutu | |||
| SUXUNTIVU | Presente | ||
| Pretéritu Imperfeutu | |||
| POTENCIAL | Futuru | ||
| Condicional | |||
| IMPERATIVU | |||
|
FORMA NOMINAL |
Infinitivu | ||
| PRESONALES | Xerundiu | ||
| Participiu | |||
|
EQUIVALENCIAS |
|||
|
INDICATIVU |
|||
| Presente | FAL-O | Hablo | |
| Pretérito imperfeuto | FAL-ABA | Hablaba | |
| Pretérito indefiniu | Pret.
perfecto simple Pret. anterior Pret.perfectocompuesto |
FAL-ÉI | Hable |
| Hube hablado | |||
| He hablado | |||
| Pretérito pluscuamperfeuto | FAL-ARA | Hablara | |
| SUXUNTIVU | |||
|
Presente |
Presente Pret.perfeutu compuestu |
FAL-E | Hable |
| Haya hablado | |||
| Pretérito imperfeuto | Pret.perfeutu
compuestu Pret. imperfeutu Pret. pluscuamperfeuto |
FAL-ARA | Haya hablado |
| Hablara o hablase | |||
| Hubiera o hubiese hablado | |||
| POTENCIAL | |||
|
Futuro |
Futuo simple Futuro compuesto |
FAL-ARÉI | Hablaré |
| Habré hablado | |||
|
Condicional |
Futuro
compuesto Condicional simple Condicional compuesto |
FAL-ARIA | Habré hablado |
| Hablaría | |||
| Habría hablado | |||
|
Imperativu |
FAL-A | Habla | |
|
Infinitivu |
FAL-ARE | Hablar | |
|
Xerundiu |
FAL-ANDO | Hablando/a | |
|
Participiu |
FAL-ÁU/ADA | Hablado/a | |
| En llïonés nun esisten lus tiempos compuestos | |||
| Comu norma xeneral lus verbos llïoneses nel presente indicativu finan en -o (dalgunos verbos irregulares finan en -u) | |||
| Falo Llambo Espurro ya excepciones comu Sou | |||
|
MODELOS DE CONXUGACIÓN VERBAL |
|||
| Conxugación | 1ª | 2ª | 3ª |
| Terminación | -are | -ere | -ire |
| Üsase l' infinitivu cona sua terminación -are, ere, ire, cuandu las siguiente pallabra entama por consonante; cuandu entama por vocal usaremus -ar, er, - ir | |||
| Nas formas pronominales pierde la -r y la -e | |||
| fala-y | hablarle | ||
| Verbos con conxugación regular y alteraciones ortográficas: | |||
| Verbos q'alternen "c" y "qu": mercar/merqué | |||
| Verbos q'alternen "g" y "gu": siguir/sigo | |||
| Verbos q'alternen "c" y "z": francer/franzo | |||
| Verbos q'alternen "gu" y "gü": naguar/nagüé | |||
| Grupos d' acentuación pa facere hiato: triar/trio | |||
| Notas a la conxugación verbal: | |||
|
Hai que tener en cuenta qu' en llïonés nun hai
formas compuestas, a esceición de la construción " tenere+participiu" pa espresar valores perfeutivos. |
|||
| La construción "infinitivu+pronome enclíticu" pierde la -r- del infinitivu | |||
| falarte | falate | ||
| Los verbos irregulares | |||
| Verbos que diptonguen /ó/ tónica en /ue/: molere/muelgo | |||
| Verbos que diptonguen /é/ tónica en /ie/: fervere/fiervo | |||
| Verbos qu' alternen na súa conxugación /e/, /i/ : correxire/corrixo | |||
| Verbos qu' alternen na súa conxugación /e/, /ie/, /i/: sentire/siento/sintió | |||
| Verbos qu' alternen na súa conxugación /o/, /ue/, /u/: dormire/duermo/durmió | |||
| Verbos qu' alternen na súa conxugación /u/, /ue/: xugare/xuego | |||
| Verbos qu' alternen /ai/ comu diptongo ou hiatu: entainare/entaíno | |||
| Verbos qu' alternen /au/ comu diptongo ou hiatu: aunire/aúno | |||
|
|
|||