| Arriba | |||
|
|
[ Indice ] |
||
|
|
|||
|
Navidá, princesa de noil |
|||
| Yera unha ve, un pueblu qui
asentábase nas montañas del norte. El sou nome yera Noill. Vosoutros perguntaredesvos, pur quei se chamaba asína: unus dicen que si yera pur un asentamientu de pueblus anteriores, ya outros simplemente atribuien este nime a unha coincidencia del destinu, ou un nome sin más. Sincermente nun sei cual ia a teoría acertada, peru ésti yera algu más qu 'un nome pa as presonhas qui habitabanlu, yera a cas, a rais, us sueñus de miles de presonhas qui cumpartíanlu, querianlu yaya qui simplemente vivían nel, pensandu n'un futuru meyor. Ya, ía qui dende faacía d' algunos añus. vinhianse sucediendu diversas guerras entre esti pueblu ya outru situadu al este. Ësti chamábase Allitsac, a xente d? eique paeciase'n munchas cousas a us sous vecins deueste, peru tinhian unaha llingua ya unhas costumes un tantu diferientes. Dende facía d' algún tiempu, a cultura allitscense adientrabase más ya más na vida dos humildes noillenses, qui acetabanla comu súa, munchas veces olvidándose da qui fasta' tonicas tinhían. As guerras enfrentaban estus pueblus, debidu a us intereses del rei d' Allitsac, Fernando II. Ésti quería facese conas xentes del pueblu vecin ya conas súas tierras, puestu qui necesitaba d'eillas ya das perras qui darian-iepa construire un castieyu cun el que dare fama ya reputación a súa tierra. Pur esu centenhares de noillenses ibanse a luchar escontra esti rei ya 'l sou poderosu exercitu, n'un intentu pur frenar esta invasión. Xuasús yera' l rei de Noill, yera bondadosu ya buenu cona súa xente, quería lu meyor pa eillos ya nunca pensaba nél sou propiu beneficiu. Tinhia muyer ya fiyus, éstos vivían nùnha palloza, humildemente, cumu toos los demás vecins. A súa esposa chamábase Xuana, yera unha gran muyer, alta morena de ueyus verdes, cariñosa ya con un gran carácter. Taba embarazada. Pronto daría a lluz. Además del que avecinávase tinhia outrus tres fíus. Xuaquín qui yera'l mayor, xa taba' studiandu, ya segun a súa madre diba pa druida. Endepués vinhia Xela, a medianha, axudaba a súa madre nas tareas del hogar, facia tiempu qui nun diba a escola. Preferá seguir semandu a tierra ya cuidandu us animales fasta faerse maior. Manuel yera'l maís pequenu, tinhia siete añus, ya taba feitu un renubeiru, peru de buono corazón. A él tampoucu gustaba-i estudiare, pen saba qu' esu de metese complementus direutus, ou fotosíntesis das plantas na tiesta yera unha tolada, ya prefería pasar el tiempu nel ríu Alse. Manuel, comu' l restu dos sous irmaus esperaban cun illusión la chegada el sou padre, ya tinhian muncho miue de qui Xuasus non volviera mais Mientres, a guerra desarrollabase nun marcu dantescu. Ca díe muría dalgún home ya perdiase un poucu mais a esperancia d'unha posible reconciliación ente us dous reis. Xuasús tinhialu craru, non desfayecería fasta quii nun se rendira Fernando puestu qui consideraba intorelable querere conquistare outro pueblu, pa utilizar us bienes d' esti pal sou proveichu. Peru Fernando tinhias us ueyus piechaus pola súa avaricia, ya siguía col sou plan. Un die, cuandu Fernandu regresou el sou pueblu pa rendir homenaxe a cincu soldaus muertos nun acidente, aflijiuse cona desolación d'aqueillas muyeres, madres, irmanhas, fías dus fallecidus, qui desesperadas agarrábanse a us sous difuntos. Tales aciois fisirun meia nel corazón de Fernando, quien mágicamente, decidíu dare a guerra pur finada. A nodicia prontu chegou a us oidus de Xuasús, esti cheu d' emoción comunicou-ies a buona nueva a us sous nobles seguidores, ya inmediatamente emprendirun a volta a ca. Esi die yera `l 24 d' aviantu. A allegría reinaba na marcha, ya us hommes na súa travesía cantaban canciois populares, qui falaban de paz y' amor. Cuandu chegarun as portas del sou pueblu, as xentes, muyeres ya ninus recibierunlus, primeiru cun mieu, purque pensaban qui yera 'l enemigu, peru despuesis al descubrir qui yeran us sous homes, preparouse un xarandeu... Todu yeran abrzos, beisos, conciois, festa... El rei, yera vitoreau pola multitú, y' agraeciu pol apoiu dus sous buenus vecins, cunhvocou unaha cenha esa mesma nueche, a qui taban invitaus toos. Esta cllebrariase alredor del gran pinu, simbolu de pueblu. Cuandu chegou a gran hora, toas as familias fonon chegando. Cada unha cun trozu pan, un cachu sixa, ou un poucu de viñu. A Cebha desarrollouse felizmente, ente cánticos ya risas, peru alfu inesperau pasou alredor das doce. Xuana , cona excitación del momentu, empezou a sentire dulores de barriga, sin duda yeran os duelos el ninu acercábase. Prontu, as xentes estiraron unahas mants nel suelu ya fixirun prender unha llume pa da-i calor a muyer. As peisanas rodearunla, ya ente toas axudanun-ie a parire. El guajin vinu rápidu,cuasi sin complicaciois, yera unha nina. Cuandu a tá Carmen cuíula polas piernas pa dar-ie l' azote, a nina estallou nun poderou berro, lu qui vinu acupañau col' estruendu la multitú, toos taban encantaus cona nueva princesa. Pusirun-ie de nome Navidá.. Cuandu acercárunsela a satisfecha madre pa qui a vira, ésta principiou a chorar de felicidá, sin duda yera'l die , a hora , el minutu, l' instante mais felí da súa vida. Fasta ese díe todu yera preoucupación, peru a chegada de dous seres queridus simulténeamente ( el sou maridu, ya súa fía) chenoula da mís grande das alegrías. A gente taba igualmente felí. Todus comportábanse comu si d'unha gran familia se tratase. Us qui mantenhia rexurdias solucionarunlas, us tristes legrarunse, us contentus, inda taban mais contentus ya todus queríanse ya respetábanse. A us poucus díes chegou unha caravana de reies, yeran tres, con us cous paxes ya us sous caballus. Cada un vinhia en representación dus pueblos linderos cun Noill. El rei d' Aicilag, Xosé iV, chegou un poucu antes qui us demais, ya regalou a nina un poucu d'ouru. Depués el rei Sairutsa, Xulianu 'l pequenu, quien trouxu-ie mirra. L' ultimu' n chegarfoi Fernando, el rei d' Allistac. Esti trouxu inciensu, peru aparte d'estu, trouxu a firma da paz definitiva, na qui us dous reinus alcordaban seguir siendu independietes ya llibres un d' outro, ya axudarse, cumu buenus vecins. nus diferentes problemas que tuviran. Xuasús, agraeciu ya emocionau, diu de xintare ya cenhare a us tres reies y' amigus, ya repartíu esus regalus ente toos un ninus noillenses. Pasnun us añus nel vieyu Noill, ya as xentes seguíen siendu felices, toos us añus ca 24 d' aviantu celebrabase 'l cumpleañus de Navidá, cunha cena alredor del gran pinu, quie yera adornau, en conmemoración del nascimientu da princesa, esta tradición foise pasandu de reinu en reinu, da país en país, de padres a fíus, fasta estendese pur todu 'l mundu. Ya güey, 2004 añus depues d'aqueñ aciuntecimientu siguese celebrandu a navidá, cona 'legria de tar toa la familia xunida, cantando as canciois dus gurreirus noillenses de regresu al sou pueblu, ya volviedu, aqueillos míticos reies a ca casa repartiendu regalus, paz ya illusión ente toos us ninos del mundu |
|||
| Felix López Cadenas Accesit al mejor trabajo en leonés 2004 Ayuntamiento de Lleón | |||
|
|
|
PALABRERU LLEONÉS | |